Shakespeare és Cervantes: va ser una única persona

 

SHAKESPEARE ÉS CERVANTES: VA SER UNA ÚNICA PERSONA

Al món anglosaxó, com diu Jesús David Jerez Gómez de la Universitat de San Bernardino a Califòrnia, a Cervantes se l'equipara en importància i rellevància a Shakespeare.

És normal aquesta equiparació perquè les obres de tots dos van ser fetes pel mateix autor, de totes maneres cal puntualitzar que en fer-ne únicament teatre i poesia i no prosa en anglès va tenir menys oportunitat de mostrar tot el seu talent, com si ho va poder fer amb el que ens ha arribat en castellà.

Començo amb aquest article una trilogia on exposaré algunes de les raons que em porten a afirmar que:

Va ser una única persona

Va haver-hi un únic autor

De llengua mare catalana, l'alacantí Miquel Sirvent                                                                   

 

Parlaré avui del primer apartat i també en faré un petit esbós biogràfic.

Les proves que les obres de Shakespeare i Cervantes van ser fetes per la mateixa persona les trobem al seu entorn i a la seva obra.

Abans de passar a parlar d'aquestes vull obrir un petit parèntesi i exposar cinc cèntims del xifratge maçònic.

Pels volts del 2013, quan ja en feia uns tres anys que cercava correlacions entre Shakespeare i Cervantes, vaig trobar al web de Francis Bacon informació sobre un llibre titulat Shakespeare Creator of freemasonry on sortien les taules d'equivalències alfanumèriques que usaven els maçons a la fi del segle XVI a Anglaterra. També vaig comprovar que hi havia relació de l'autor de les obres de Cervantes amb la maçoneria,

El xifratge maçònic m'ha servit per corroborar certes dades que els erudits han donat al llarg dels temps, la relació que en tenia amb els seus contemporanis de la corona Hispana dels Habsburg i la d'Elizabeth i el grau de coneixença i relació que en tenia dels principals candidats a ser l'autor de les obres, el Miguel d'Alcalà i el William de Stratford, els oficials, inclosos. Amb quasi tots els principals va tenir relació, però com cap d'ells no ho va estar, els de la teoria de grup tampoc, hi ha centenars de raons que els descarten a cadascú en particular, i un bon grapat d'aquestes raons ho fan amb tots en general.

En el seu moment vaig veure que en Rinconete, Sancho o el Persiles els havia quadrat amb el seu cognom oficial, Servent, com a personatges rellevants seus, posteriorment vaig veure que això ja ho havia fet Johanot Martorell amb el seu nom i el Tirant; al meu llibre també vaig posar d'altres com: el Quixot, Hamete Benengeli, Macbeth, etc, però aquests quadrats amb persones reals contemporànies a l'autor. Avui dia, a banda de molts més personatges quadrats amb persones reals, com són Hamlet, Dulcinea, Falstaff, El Licenciado Vidriera, the Dark Lady, The Rival Poet, el captivo o Timón d'Atenes, ja en tinc els documents escrits pel mateix autor on xifra els seus tres noms artístics: William Shakespeare, Miguel de Cervantes i Miquel Sirvent quadrant-los gràficament.

Quan parlem que va ser una única persona l'autor el primer que hem de tenir en compte és que en Sirvent va emprar dos testaferros, dues persones que van existir de debò i que passen per ser els autors oficials de les obres, aquests dos no van escriure res però, i segons consta a les seves partides de baptisme i al registre parroquial, a més, de l'anglès, per casualitat o no, xifren maçònicament amb Miquel Servent, com si foren dos personatges més creats per ell.

Tanquem aquest petit parèntesi envers el xifratge maçònic i parlem de les raons, basades en evidències històriques i alguna tècnica també, que em porten a afirmar que les obres de Shakespeare i Cervantes van ser fetes per la mateixa persona, i que com he assenyalat abans, les trobem al seu entorn i dins la seva obra.

Després veurem també un petit esbós biogràfic.

1- Va ser una única persona

Totes les referències contemporànies de l'autor de les obres de Shakespeare i Cervantes ens parlen d'un home sol: Robert Green, Emília Bassano, Ben Johnson, Lope de vega, "Avellaneda", els inquisidors, etc.

Parlem d'aquest.

La raó més important que ens assenyala que les obres d'en Shakespeare i Cervantes van ser fetes per la mateixa persona la trobem a les evidències històriques dels amplis coneixements multidisciplinaris compartits transmesos a les seves obres, aquest és un punt fortíssim, però hi ha moltes més que ens indiquen que va ser el mateix home, us exposaré vuit d'elles per no allargar-me gaire en aquest apartat.

- Primera raó, hi ha evidències històriques que l'autor de les obres de Shakespeare es correspon a una persona de l'edat de l'autor de les obres de Cervantes i també n'hi ha que demostren que l'autor de les obres de Cervantes va néixer el 1548 i no pas el 1547.

- Segona raó, per la complementarietat de les seves obres i la freqüència en fer-les, és evident també que va poder escriure-les totes:

- Del 1581 a 1588, en tornar del captiveri com Cervantes fa 20 o 30 comèdies i la Galatea, en vuit anys.
- Marxa a Anglaterra el 1589 i del 1590 al 1613 com Shakespeare fa 41 obres de teatre i tres llibres de poemes en vint-i-tres anys.
- Torna a la península i en quatre anys, 1613-1617 publica la resta de la seva obra impresa com Cervantes: Les Novel·les exemplars, el viatge del Parnàs, el Quixot II, 8 Comèdies i 8 entremesos i el Persiles.

En els vint-i-tres anys que passa a Anglaterra, sota el nom de Miguel de Cervantes únicament publicà la primera part del Quixot, que en Jordi Bilbeny ja ha demostrat que fou traduït del català i data la publicació l'edició perduda de Barcelona el 1595; el 1593 i 1594 els teatres de Londres romanen tancats per la pesta i és quan va acabar de compondre'l.

- Tercera raó, fou un poliglot, hi ha evidència històrica, corroborada per molts i diversos erudits, que coneixia el català, l'anglès -va ser un constructor d'aquesta llengua-, el castellà -va introduir centenars de paraules i expressions- el francès, el toscà, el germànic, el portuguès, l'hebreu, el llatí i el grec.

- Quarta raó, hi ha evidències històriques que demostren que coneix la gestió de la negociació de les obres amb els autors i el món intrínsec del teatre; això ho denuncien Ben Johnson i Robert Green i ho lloa Henry Chettle per exemple i ell mateix ens ho esposa al Quixot per boca del seu narrador, al pròleg al lector a les 8 Comèdies i 8 entremesos i a la declaració que fa a favor del seu amic Tomàs Gutiérrez entre altres. A Anglaterra va exercir, a més, de mànager de la companyia, paraula inventada per ell, per cert, sent el dramaturg principal i fent aparicions puntuals com a actor.

- Cinquena raó. Som parlant d'un jurista; hi ha centenars de llibres i articles en anglès i en castellà que corroboren i analitzen els amplis coneixements reflectits a les seves obres.

N'hi ha, almenys, dues evidències de què va exercir:

• Una històrica; Nicolás Antón el primer que va escriure sobre Cervantes, el mateix segle XVII, ens diu que va treballar de secretari pel duc d'Alba.
• I una tècnica, el prestigiós grafòleg americà Charles Hamilton demostrà que va estar col·laborant els anys 1593 i 1594, quan els teatres romanen tancats per la pesta, com a escrivent, un notari actualment, amb Francis Bacon.

Doncs bé tant per exercir de secretari del Duc com d'escrivent era necessària la formació jurídica.

Tots en funció de la nostra formació en tenim una percepció particular del món, no és el mateix com ho veu un economista, un psicòleg o un jurista per exemple; l'assimilació i integració d'aquests amplis coneixements jurídics aplicats el porten a fer metàfores amb termes o procediments jurídics fora de context, com fer cartes d'amor incorporant termes legals per exemple.

A més està l'evidència històrica de la baixa consideració que en tenia pels professionals que l'exercien.

És a dir, som davant d'una persona amb àmplia formació jurídica, a la qual la interiorització d'aquests coneixements el van fer crear metàfores amb termes o procediments jurídics fora de context i que, encara que va exercir-ne, en tenia un concepte molt baix dels professionals que s'hi dedicaven.

- Sisena raó, fou un italianòfil; en tenim evidència històrica a les seves obres.
L'autor de les obres de Cervantes va ser-hi un mínim de tres anys a Itàlia i un màxim de set en funció de si va ser captiu a Alger vuit anys i mig o cinc. Va recórrer en aquest temps tota la península Itàlica.

• Roma va ser molt important per ell, és la ciutat on es refugia amb el cardenal Acquaviva, fugint de la justícia de Felip d'Habsburg.
• Sicília i les seves illes també van ser rellevants, és d'on partia el domini marí de la Mediterrània.
• Venècia el va captivar, fa que el Licenciado Vidriera romaní en ella un mes.
• Nàpols com a capital d'aquest regne, també li va agradar, però no el va impactar com les altres.
• El Milanesat a la seva època era incorporat a la corona dels Habsburg hispana.

I és clar que tot aquest temps absorbint els usos, costums, paisatges, poblacions, cultura i gastronomia de tota la península Itàlica s'ha de veure reflectit a les seves obres. Evidentment, Itàlia surt com a referència o com lloc on es desenvolupa l'acció literària a totes les seves obres, des de la Galatea, al Persiles passant pel teatre, el Viatge del Parnàs, Les Novel·les Exemplars i el Quixot.

El William de Stratford oficial no va sortir mai d'Anglaterra, amb la qual cosa l'interès que ell podria tenir per Itàlia és relatiu. Però com que va ser un testaferro de l'autor real que fou en Miquel Sirvent que sí que va viure-hi, algun rastre potser d'Itàlia ha quedat a les seves obres en anglès. Vegem-ho:

De les 41 obres de teatre que va fer com Shakespeare ens n'han arribat 39, a aquestes hem d'afegir-hi 3 llibres en vers, total 42 obres.

Doncs bé, va ambientar a Itàlia total o parcialment 19 de les obres, a les quals hem d'afegir altres 19 on surt Itàlia com a referència: ciutats, llocs, aspectes culturals, origen dels personatges, lleis, gastronomia, etc. Total a 38 de les 42 obres que es conserven surt Itàlia això és al 90% de la seva obra.

I on les va ambientar?

- A Roma on va viure treballant pel cardenal Acquaviva ambientà totalment o parcialment 11 de les 42 obres i com a referència surt a 18 més, això són el 69% de les obres.
- A Sicília, lloc de control militar de la Mediterrània va ambientar totalment o parcialment 4 obres sortint com a referència a altres 6. Paga la pena recordar que Sicília feia tres segles que era catalana i ho seria dos segles més.
- A Venècia, ciutat que el va encantar ambienta totalment o parcialment 3 de les seves obres, i la fa sortir com a referència a altres 20, això és el 54% de la seva producció.

A altres ciutats d'Itàlia com Verona, a tocar de Venècia, ambientà dues obres i a altres una.

I el més important no és tan sols que ambientés aquesta quantitat d'obres a Itàlia, és la coneixença dels llocs, usos i costums i els detalls que transmet d'ella com demostrà entre d'altres en Mauricio Macri.

- Setena raó, la seva sexualitat; jo el defineixo com un heterosexual amb pinzellades homosexuals, per interès, encara que no exemptes d'una certa estima en algun cas.
D'això en tenim evidència històrica a l'obra com Shakespeare i detalls també se'ns mostren a la vida d'en Cervantes.

- Vuitena raó, la grafològica; seguint el model que els anglesos havien utilitzat per fer-ne l'anàlisi de les signatures d'en Shakespeare en comparança amb el Thomas Moore Book, vaig fer el mateix amb les signatures d'en Shakespeare i Cervantes, vaig veure que n'hi havia prou coincidències i vaig enviar als grafòlegs, primer les signatures d'en Shakespeare que en són de l'autor de les obres, 4 de les 6 -la segona i les tres del testament, ells van demanar-me les altres dues també i van confirmar-me que no eren fetes per la mateixa persona- també els vaig fer arribar dues de les de Cervantes, que en són segur de l'autor: la primera que es conserva, que la fa en tornar del captiveri a València, feta a un judici en català i l'altra de 1605, on autoritza al seu editor a imprimir el Quixot a l'Aragó, Portugal, Catalunya i València.

El següent pas va ser enviar els textos.

Tinc corroborat avui dia que tant les signatures com els textos van ser fets per la mateixa mà, amb ploma diferent això sí.                                                                                                                                                            

Va ser la mateixa persona qui va fer les obres, aquest és el resum el que he mostrat fins ara:

- Va néixer el 1548. 

- Va ser un autor prolífic, per la seva freqüència de producció, i la seva obra en anglès i en castellà és complementària.

- En tenia amplis coneixements multidisciplinaris.   

- Fou un poliglot.

 - Fou jurista amb una àmplia formació l'assimilació de la qual el porta a fer metàfores amb termes jurídics fora de context i, que encara que va exercir, en tenia un concepte molt baix dels que s'hi dedicaven.

- Coneix la gestió de la negociació de les obres amb els autors i el món intrínsec del teatre. A Anglaterra va ser el mànager de la companyia. 

 - Fou un italianòfil, a pràcticament tota la seva obra surten referències d’Itàlia: ciutats, llocs, aspectes culturals, origen dels personatges, lleis, gastronomia, etc., o són directament ambientades totalment o parcialment.

- Va ser maçó.

- De sexualitat indefinida; un heterosexual amb pinzellades homosexuals.

 - I amb la mateixa grafologia. Les signatures i els textos que va escriure en anglès i en castellà van ser fets per la mateixa mà. 

                            

2- Breu esbós biogràfic de Miquel Sirvent.

És complicat parlar de la seva vida, la informació que tenim és la que és, de fet és generalitzat quan parlem d'alguns personatges que hi hagi punts foscos o directament sense cap documentació.

Passa amb Colom, però també amb el Cervantes o el Shakespeare oficials, que no hi ha registres que passessin per l'escola. D'en Miguel d’Alcalà almenys saben que sabia llegir i quelcom de llatí, però en William de Stratford està clar que no; de les sis signatures seves que es conserven, únicament la primera podem estar segurs que la va fer ell, en ser a un judici on diu el seu nom, cognom, edat, estatus i procedència, la resta són documents privats i no podem tenir la certesa que els signés el Shakespeare oficial. Doncs bé aquesta primera signatura, la del judici, es correspon amb la d'un analfabet, això jo ja ho havia llegit de diferents fonts angleses, però les persones que fan l'anàlisi no en tenen perquè saber-ne res. Van dir-me literalment que aquest tipus no sabia fer la O amb un canut.

En fi, faré un esbós biogràfic basant-me en la minsa informació aportada pel mateix autor i la dels seus contemporanis i basant-me també en la documentació aportada i els estudis fets pels erudits; amb tot això i un cop corroborades també certes de les seves dades i certes evidències històriques amb el xifratge maçònic, els detalls biogràfics que us puc donar són aquests:

- Va nàixer el 1548 a les comarques de l'actual Alacant.

 - Fa la formació bàsica als jesuïtes, aquests en tenien una posició rellevant a la maçoneria, i cursà estudis "universitaris" en lleis.

 - Fa un Break als estudis per anar-hi a Itàlia per mar amb Fadrique, futur Duc d'alba, sortint des de Cartagena, fa un recorregut ociós-cultural per les principals ciutats mediterrànies de la península Itàlica, per Sicília i Venècia.

 - Marxa a Flandes amb Fàdrique.

 - Torna es llicencià en lleis, té problemes amb la justícia i marxa per terra amb el Cardenal Acquaviva fins a Roma, ciutat sota domini papal i uns dels pocs territoris fora del domini de Felip II de Castella, torna a voltar Itàlia amb el cardenal.

 - Es queda a Itàlia com militar per saldar el deute amb la justícia.

 - És captiu a Alger. 

- En tornar, l'any 1580, arriba a Dénia i es desplaça a València on participa en un judici en català, hi ha evidència històrica en aquest què fou cavaller.

 - Estrena La Numància i el Trato d'argel. 

- Entre els anys 1582-1585 fa de secretari del duc d'Alba, compaginant-lo amb la tasca ociosa de dramaturg. 

- El 1585 pública la Galatea

- Fins al 1588 continua fent de dramaturg i triomfa. .

 - Marxa a Anglaterra el 1589, deixant vint o trenta comèdies fetes, La Galatea, una filla a Castella i un fill a Itàlia; en arribar el trobem en contacte amb el seu cercle a blackfriants, centre maçònic, entrant a la companyia de teatre dels Burbage directament com a dramaturg i partícip dels beneficis. 

- El 1590 fa les seves primeres obres a Anglaterra: la trilogia de Henry VI, les dues primeres parts fetes amb Cristopher Marlowe el millor dramaturg anglès del moment.

 - El 1591 fa els primers 18 Sonnets dedicats a Henry Wriothcesly, pel seu 18 aniversari i aquest esdevindrà el seu protector i "amic". 

- El 1592 surt a Treballs d’amor perduts, don Armado, un personatge, noble castellà, 100% quixotesc, com assenyala estranyat i confós l'Isaac Asimov, el Quixot encara no s'havia creat.

- El 93-94 quan els teatres romanen tancats per la pesta, torna a la península per declarar a favor del seu amic Tomàs Gutiérrez; en tornar a Anglaterra li dedica dues obres en vers a Henry Whriothcesly i Emilia Bassano diu que tots dos van tractar de seduir-la. Col·labora com a escrivent i en la redacció del Promus, una mena de Corpus lingüístic per l'anglès, amb Francis Bacon i acaba de compondre el Quixot, que sortiria publicat a Barcelona l'any següent.

 - El 1595 és fet soci i director de la companyia anomenada llavors Lord Chamberlain Men. 

- El 1598, any que traspassà Felipe II de Castella, surt per primera vegada el seu nom a portada a un munt d'obres, la primera a Treballs d’amor perduts i surt com Shakespere, sense la "a" fent-lo quadrar gràficament amb Sirvent, la resta d'obres que surten aquest any porten el format Shake-speare amb un guió en mig, l'ús del qual feien els autors a l'època per indicar que era un pseudònim. Viatja pels funerals a Sevilla.

 - El 1601-1605 estrena els seus grans drames: Hamlet, Macbeth, Otello i el Rei Lear. Amb els personatges embogits com recurs. 

- el 1603 la companyia és anomenada The King's Men, sent Jaume I, el monarca, el seu protector. 

- El 1605 surt la traducció del Quixot al castellà, viatja a Valladolid dos mesos amb la companyia The King's Men, com a torna de la pau signada l'any abans, i a Valladolid signa l'autorització al seu editor per la impressió del Quixot a l'Aragó, Portugal, València i Catalunya.

 - El 1608 revisa personalment el Quixot. 

- El 1611 estrena la seva darrera obra feta en solitari a Anglaterra, La tempesta. 

- El 1612 surt la traducció del Quixot a l'anglès. Francis Beaumont i John Fletcher, guionistes de la seva companyia, fan dues obres basades en les Novel·les Exemplars abans de ser-hi impreses a Madrid.

 - El 1613 fa la darrera estrena a Anglaterra amb La història de Cardeni, basada en una de les novel·letes del Quixot i feta en col·laboració amb John Fletcher; passa el relleu a aquest com a director i dramaturg de la companyia. Marxa deixant 41 obres de teatre i tres llibres de poemes fets en vint-i-tres anys, deixa també una filla, que no pas un fill, en William Davenant, com es diu, no oficialment.
Torna a la península publicant la resta de la seva obra en castellà en quatre anys:

 - 1613 A finals, Les Novel·les Exemplars. 

- 1614 El viatge del Parnàs. 

- 1615 8 Comèdies i 8 entremesos i el Quixot II, on satiritza al duc de Lerma, Francisco de Sandoval vàlid del rei, mitjançant les figures dels ducs, aquest era enfrontat al seu oncle Bernardo de Sandoval, protector d'en Sirvent. Es registra el Quixot II, en anglès, a Anglaterra, quan estava a punt de sortir en castellà de la impremta.

 - 1616 Enllesteix El Persiles, torna a Anglaterra i afegeix unes línies al testament del William de Stratford.

 - 1617 Surt El Persiles, publicat pòstumament a l'any següent de la mort del Miguel d'Alcalà.

                                                        
I acabaré aquest article amb algunes curiositats maçòniques, o no tant...

- El 1612 surt la traducció del Quixot a l'anglès i enllestí la darrera obra com Shakespeare, La història de Cardeni, el 1612 també, encara que s'estrenés l'any següent. L'any 1612 és múltiple de 13 i 13 és el més alt grau maçònic segons el ritu de York.
- 1617 Surt El Persiles, publicat pòstumament a l'any següent de la mort del Miguel d'Alcalà. L'any 1617 és múltiple de 33 i passa el relleu com a director i dramaturg de la companyia a Anglaterra a John Fletcher, amb l'estrena de La història de Cardeni quan aquest en té 33 anys. 33 és el més alt grau maçònic segons l'antic ritu escocès.

Per què poso això? Perquè jo ja havia constatat que havia utilitzat aquestes dues xifres en altres ocasions i perquè Armando Cotarelo, gran erudit cervantista, que compilà les lectures d'En Cervantes, ens diu què en sumen 429 títols i 429 és el primer múltiple de 13 i 33, els més alts graus maçons als ritus de York i l'antic escocès.

No sé pas si va ser The Creator of Freemasonry, però que ha estat un dels més grans de tots els temps, és evident.

                                                                                                                                                                               

Següent article d’aquesta trilogia:

Va ser una única persona

Va haver-hi un únic autor

De llengua mare catalana, l'alacantí Miquel Sirvent

Miquel Izquierdo i Peran 

Barcelona,  15 de setembre de 2023
                                              

 

Fonts.
Les fonts emprades per fer aquests articles formen part de les més de dues mil fonts bibliogràfiques i multimèdia del meu pròxim llibre, és on sortiran ressenyades.