Per què en Miguel de Cervantes d'Alcalà no va poder ser l'autor de les obres? (Part I)

Iniciem, amb aquest, tot un seguit d'articles encaminats a demostrar la impossibilitat de què en Miguel de Cervantes d’Alcalà d’Henares, l'autor segons l'oficialisme de les famoses obres literàries, sigui qui les va fer. D'aquí en endavant l'anomenarem Miguel d’Alcalà, per distingir-lo de l'autor real.

Repassem algunes dades de la seva vida i exposem una reflexió feta l’Erudit Francisco Aguilar Piñal.

· Als tres anys la seva família es va traslladar a Valladolid, on el seu pare, carregat de deutes, fou embargat i empresonat.

· De seguida que poden, els Cervantes marxen a Córdoba i desprès a Sevilla.

· Durant la seva adolescència i joventut va canviar moltes vegades de domicili. Primer Alcalá, desprès Valladolid ,Córdoba, un altre cop Alcalá, de nou Córdoba i, finalment, Sevilla.

· Molts canvis de domicilis i sense cap possibilitat d'accés a una biblioteca pública, ja que en aquella època no n'hi havia, i encara menys a cap de les privades.

· Als vint anys, a Madrid, a la Corte, és on en Miguel d'Alcalà rep unes poques classes de llatí durant uns mesos. Aquest foren tots els seus estudis “acadèmics”.

· L'any 1569 va tenir que fugir a Roma, perseguit per la Justícia.

· Del 1571 al 1575, segueix la carrera militar i és ferit a la batalla de Lepant.                                          

· Capturat pels pirates, es passa cinc anys captiu a l'Alger, fins al 1580.

· Va anar a la presó quatre vegades, totes per malversació de fons, durant els anys 1588, 1592, 1594 i 1597.

· Alfredo Alvar sentencia a la seva biografia sobre Cervantes: "La suya fue un desastre de vida”.

Vista aquesta trista trajectòria vital, comencem a veure la impossibilitat que en Miguel d’Alcalà adquirís els coneixements demostrats per l’autor de les obres de Cervantes.

Sobre aquest tema Francisco Aguilar Piñal ens fa la següent reflexió:

"Si nuestro Miguel de Cervantes fuese realmente el autor de la novela habría que añadir al merecido título de "Príncipe de los Ingenios Españoles" el no menos honroso de "Señor de los milagros". Porque milagro, y no pequeño, es conservar en la memoria los nombres de todos los personajes que cita, sin tener biblioteca propia, ni mesa de trabajo, ni armario para guardar sus manuscritos, sin reales para comprar tanto papel, pluma y tinta, sin unos meses de tranquilidad para escribir, siempre de acá para allá, entre espadachines, truhanes y mozas de partido".

Francisco Aguilar Piñal ens recorda també que Armando Cotarelo, venerable erudit estudiós de Cervantes, ja va afirmar que calia que en Cervantes tingues coneixement d'almenys 429 llibres per a satisfer tots el coneixements que apareixen en les seves obres.

Francisco Aguilar Piñal (Sevilla, 1931) és un doctor en Filosofia i Lletres (Secció de Filologia Romànica) per la Universitat Complutense de Madrid. Membre de la Hispanic Society de Nova York, fundador de la Asociación de Cervantistas i autor de diversos estudis sobre el Quixot.

No és possible d'acceptar que una persona amb la trajectòria vital d'en Miguel d'Alcalà, sense els mitjans econòmics i físics necessaris per adquirir els coneixements transmesos a les seves obres, pogués escriure-les.

Però és que en Miguel d'Alcalà, a més, no les va fer. Aquesta és la seva partida de bateig:

No entrarem, en aquest article, en valorar si el nom de 'Miguel' és afegit amb una grafia diferent o si, a més, pertany a un tal Carvantes i no pas a en Cervantes, com assenyala l'investigador Jordi Bilbeny, cap de recerques de l'Institut Nova Història.

Tampoc entrarem en valorar l'anàlisi que fa en Francis Carr, al seu llibre titulat Who wrote Don Quixote?, on apunta l'absurd que l'església de Santa Maria la Mayor d'Alcalà d'Henares fos construïda l'any 1553, mentre que la partida de bateig d'en Miguel d'Alcalà és del 1547.

Per demostrar que aquesta partida de bateig del tal Carvantes en una església que encara no s'havia construït no es correspon amb l'autor de les obres, ens centrarem en la data del bateig, el 9 d'octubre de 1547.

Hi ha dos documents d'en Cervantes, el Libro de la redempaon i el text del judici on surt la primera signatura de Cervantes, que fan referència al seu captiveri. El tema no és intranscendent. El captiveri fou un tema que impactà a l'autor com ho demostra el fet que fos un tema recurrent al llarg de la seva obra i que trobem al Dom Quixot de la Manxa, a Les novel·les exemplars, al Persiles i a les seves obres teatrals. 

Veiem que se'ns diu:

· Al Libro de la Redempaon: Se'ns explica que el 9 de setembre de 1580 en Cervantes té 31 anys. Que la partida del seu bateig és del 9 d'octubre de 1547. Que el judici fou l'1 de novembre de 1580, quan Cervantes ja té 32 anys.

La incongruència que hi trobem és perquè la partida de bateig és del 1547 i en Cervantes havia de tenir 32 anys el 9 de setembre, tenint en compte el seu aniversari el 9 d'octubre, i 33 anys quan es celebra el judici de l'1 de novembre.

En resum: 

Amb tot això ja tenim una partida en la qual no es correspon el cognom -que és Carvantes i no pas Cervantes- i que, a més, té un nom afegit amb una grafia diferent i que pertany a una església que encara no s'havia construït. D'altra banda, els documents del captiveri i del judici assenyalen que l'autor tenia un any menys.

El fet que tota la vida del Cervantes oficial hagi estat reconstruïda d'acord amb aquesta partida de naixement tan dubtosa, ens indica que l'autor de les obres no fou en Miguel d'Alcalà, perquè l'autor veritable tenia un any menys.

Miquel Izquierdo i Peran Pere Coll i Riera