La meva experiència amb l'especialista.
Les he posades a l'abast dels especialistes perquè puguin expressar la seva opinió.
Un d'ells va dir-me, quan hi vaig parlar, que a banda de les signatures volia, com és normal, analitzar textos, el vaig fer arribar i amb posterioritat vam trobar-nos.
Vam veure, pel tema dels marges, estructura, distribució, etc. diversos documents i evidentment aquests tres, ja esmentats a l'anterior article, tots amb escrits del mes de març de 1616.
Carta de Cervantes on demana un llibre al seu editor.
Carta de Cervantes al seu protector el cardenal Bernardo de Sandoval.
El Testament de Shakespeare.
És a dir, 400 anys després, érem analitzant documents escrits pel mateix autor en dues llengües diferents i amb uns pocs dies de marge.
El primer que va dir-me és que aquest home no es trobava gaire bé, i pel que diu el mateix autor al pròleg del Persiles i pel que diuen experts britànics de les darreres anotacions del testament de Shakespeare vaig veure que l'havia encertat de ple.
Vam ser a prop de deu hores analitzant textos i sempre recordaré un moment.
Quan després de veure, document darrere document
...més zoom...menys ...passa al següent...torna...amplia...
es recolzà sobre la cadira i estenent les mans assenyalant els documents, digué amb cara d'estupefacció ...és...és que és la mateixa mà!!
A mi, després de nou anys de recerca, ja no em sorprèn res, no deixa de ser impactant veure com una persona, aplicant els seus fonaments tècnics s'adona per primera vegada que això va de debò.
Érem a casa meva, llastima no haver tingut una càmera per enregistrar el moment. Impactant.
Miquel Izquierdo i Peran
210 201
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada