Per què el William Shakespeare de Stratford no va poder ser l'autor de les obres? (Part III)



"As a rustic from Stratford, Shakespeare is seen as too boorishly illiterate to make a poet."

The Cambridge Guide to Literature in English. Brian Harbert, ‎David Harbert. 

"The plays as the production of an illiterate rustic". 

Rosemary brochures, Volum 2, Rosemary Press.

"Greenwood posited that there was a still unidentified writer behind the work who used the illiterate actor's name as his pseudonym".

Elizabethan and modern studies, Willem Schrickx.

(Referint-se als que al llarg del temps ho han dit) "They say Shakespeare was illiterate"

Shakespeare's Lives. Samuel Schoenbaum.



Parlarem avui de les sis signatures de Shakespeare que es conserven i de part de l'estudi grafològic que en vaig fer. Totes les dades d'aquesta investigació han estat enviades a especialistes i ja són corroborades i ampliades amb la seva anàlisi pertinent.

Charles Hamilton (24 de desembre de 1913 – 11 de desembre de 1996), prestigiós grafòleg americà, conegut per haver demostrat la falsedat dels Diaris de Hitler i col·laborador de la policia de Nova York en el cas de l'assassí del Zodíac, va fer estudis comparatius dels escrits de Shakespeare al Thomas More Book, la única obra a mà feta per Shakespeare que es conserva, i tot un seguit de documents. Ens centrarem, en concret, en els que va fer sobre el seu testament.



Aquesta és una composició que Hamilton va crear amb les línies dels dos documents. Ell comenta que una manera rapida de veure si dos texts han estat escrits per la mateixa mà, un cop fet l'esborrany de treball, és donant-hi la volta, per veure si hi ha continuïtat.



Les línies de la 1 a la 4 són del testament; de la 5 a la 8 són del fragment de Sir Thomas More; les línies de la 9 a la 12 són del testament; de la 13 a la 15 són del fragment de Thomas More; les línies de la 16 a la 21 són del testament; i les línies de la 22 a la 26 de Sir Thomas More.

Tots aquests estudis van començar amb el comparatiu entre la lletra al Thomas More Book i la de les signatures de Shakespeare, lletra per lletra, amb els ornaments i les abreviatures.




Veiem les signatures i la procedència d'aquestes:




La primera encaixa perfectament amb en William de Stratford, en ser a un judici on es diu: 

"William Shakespeare of Stratford vpon Aven in the Countye of Warwicke gentleman of the Age of xlviij yeres".

Era el nom, la procedència, el títol (cavaller) i l'edat d'en William d'Stratford, el Shakespeare oficial. Aquesta segur que era la seva signatura. De les altres, en ser documents privats, escriptura, hipoteca o testament, no en podem tenir la mateixa certesa.
La primera dificultat que ens trobem quan es vol fer una anàlisi d'aquesta mena és destriar les signatures de l'autor i les d'en William d'Stratford. La meva conclusió fou que la segona, la quarta, la cinquena i la sisena signatures eren de l'autor i la primera i la tercera signatures eren d'en William d'Stratford. 

Després de parlar amb els experts, he matisat aquesta apreciació. La 1ª i la 3ª, les que no són de l’autor, no foren fetes per la mateixa mà. Tinc confirmat, això sí, que la segona, la quarta, la cinquena i la sisena, foren fetes per la mateixa mà i en Charles Hamilton dictaminà que foren fetes per l'autor de les obres. 




Tanmateix, ara ve lo bo. Se m'ha fet notar que la primera i la tercera signatures, les que no són de l'autor, no són fetes per la mateixa mà perquè l'autor de la tercera signatura sabia escriure. I també que l'autor de la primera signatura, la del judici, la que segur és d'en William d'Stratford, el Shakespeare oficial, o era analfabet, o no tenia gaire traça per a escriure. Jo ja ho havia llegit dels anglesos. Qui fa l'analisi no te per què saber això.



De les seves exposicions us explico un parell de detalls: fixeu-vos en la O. Tots fem les lletres d'un traç. Aquest home, en canvi, fa un polígon.



Van fer-me el comentari que aquest autor no sabia fer la O amb un canut.

Quelcom semblant passa amb la W. Fixeu-vos a dalt, a la dreta. La fa en tres parts.



El fet que en William d'Stratford, el Shakespeare oficial, fos un analfabet o un analfabet funcional, va en la línia del que vam esbrinar sobre la seva família i la seva vida al primer article que vaig publicar.

Pares analfabets. Germanes analfabetes. Dona analfabeta. Filles analfabetes. No hi ha registres que l'autor passés per l'escola. No va anar a la Universitat. No va tenir biblioteca. No va llegar cap llibre, ni prestatgeria, ni manuscrits, ni una ploma.
La seva signatura encaixa “culturalment" amb el seu entorn. No n'hi ha paper a Stratford.

Miquel Izquierdo i Peran, 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Entrevista d'Aleix Galvany a Miquel Izquierdo i Peran

Shakespeare és Cervantes: va ser una única persona

Shakespeare és Cervantes: raons